Francés

Etimologia

Del latin medieval cranium, manlevat al grèc ancian κρανίον (kraníon).

Prononciacion

/kʁan/

França (Kemper) : escotar « crâne »

França (Lion) : escotar « crâne »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
crâne crânes
[kʁan]

crâne masculin

  1. Cran.

Derivats

 Forma de vèrb

crâne

  1. Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de crâner.
  2. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de crâner.
  3. Primièra persona del singular al present del subjontiu de crâner.
  4. tresena persona del singular al present del subjontiu de crâner.
  5. Segonda persona del singular al present de l'imperatiu de crâner.