Occitan

Etimologia

De nosar.

Prononciacion

AFI: [desnu'za]

França (Bearn) : escotar « desnosar »

Sillabas

des | no | sar (3)

 Vèrb

desnosar

  1. Desfar un nos .

Derivats

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu desnosar
Gerondiu desnosant
Participi passat
singular plural
masculin desnosat desnosats
femenin desnosada desnosadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present desnosi
desnose[N 1]
desnosas desnosa desnosam desnosatz desnosan
Imperfach desnosavi desnosavas desnosava desnosàvem desnosàvetz desnosavan
Preterit desnosèri desnosères desnosèt desnosèrem desnosèretz desnosèron
Futur desnosarai desnosaràs desnosarà desnosarem desnosaretz desnosaràn
Condicional desnosariái desnosariás desnosariá desnosariam desnosariatz desnosarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present desnose desnoses desnose desnosem desnosetz desnosen
Imperfach desnosèssi desnosèsses desnosès
desnosèsse
desnosèssem desnosèssetz desnosèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu desnosa ! desnosem ! desnosatz !
Negatiu desnoses pas ! desnosem pas ! desnosetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)