Occitan

Etimologia

D'estaca.

Prononciacion

/estaˈka/

França (Bearn) : escotar « estacar »

 Vèrb

estacar

  1. Ligar fisicament quicòm o qualqu'un.

s'estacar

  1. Aver un ligam afectiu amb qualqu'un o quicòm.

Mots aparentats

Derivats

Variantas dialectalas

  • estachar (lemosin), (auvernat), (vivaroalpenc)

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu estacar
Gerondiu estacant
Participi passat
singular plural
masculin estacat estacats
femenin estacada estacadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present estaqui
estaque[N 1]
estacas estaca estacam estacatz estacan
Imperfach estacavi estacavas estacava estacàvem estacàvetz estacavan
Preterit estaquèri estaquères estaquèt estaquèrem estaquèretz estaquèron
Futur estacarai estacaràs estacarà estacarem estacaretz estacaràn
Condicional estacariái estacariás estacariá estacariam estacariatz estacarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present estaque estaques estaque estaquem estaquetz estaquen
Imperfach estaquèssi estaquèsses estaquès
estaquèsse
estaquèssem estaquèssetz estaquèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu estaca ! estaquem ! estacatz !
Negatiu estaques pas ! estaquem pas ! estaquetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)