Occitan

Etimologia

Del germanic wardōn (cercar amb los uèlhs) .

Prononciacion

[ɣar'δa]

França (Bearn) : escotar « gardar »

Sillabas

gar | dar (2)

 Vèrb

gardar

  1. Preservar, protegir qualqu'un o quicòm de tot damatge o prejudici.

Sinonims

Variantas dialectalas

Traduccions


Conjugason

Lengadocian
Infinitiu gardar
Gerondiu gardant
Participi passat
singular plural
masculin gardat gardats
femenin gardada gardadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present gardi
garde[N 1]
gardas garda gardam gardatz gardan
Imperfach gardavi gardavas gardava gardàvem gardàvetz gardavan
Preterit gardèri gardères gardèt gardèrem gardèretz gardèron
Futur gardarai gardaràs gardarà gardarem gardaretz gardaràn
Condicional gardariái gardariás gardariá gardariam gardariatz gardarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present garde gardes garde gardem gardetz garden
Imperfach gardèssi gardèsses gardès
gardèsse
gardèssem gardèssetz gardèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu garda ! gardem ! gardatz !
Negatiu gardes pas ! gardem pas ! gardetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)