öga
Veire tanben : oga, óga |
Suedés
Etimologia
Del noroèc auga, vengut del protogermanic *augon. Parent de l'islandés auga.
Prononciacion
/'²øːga/
Nom comun
Declinason | ||||
---|---|---|---|---|
neutre | Singular | Plural | ||
Indefinit | Definit (lo/la/l’) |
Indefinit | Definit (los/las) | |
Nominatiu | öga | ögat | ögon | ögonen |
Genitiu | ögas | ögats | ögons | ögonens |
öga neutre
- Uèlh.