осёл
 Veire tanben : осел
|
Rus
Etimologia
Del protoeslau *osьlъ, manlevat al protogermanic *asiluz o a una lenga germanica orientala coma lo gotic 𐌰𐍃𐌹𐌻𐌿𐍃 (asilus), manlevat ultimament al latin asellus, asinus. Lo mot se tròba tamben en chèc, osel, o en polonés, osioł.
Prononciacion
/ɐˈsʲɵɫ/
Nom comun
oсёл masculin, plural : ослы