Annèxa:Plurals irregulars en occitan : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Gabones (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisas : Modificacion per mobil Modificacion pel web mobil
Gabones (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisas : Modificacion per mobil Modificacion pel web mobil
 
Linha 1 :
== La formacion del plural ==
 
La formacion del plural dels adjectius e dels noms càmbiaen paucoccitan se fa amb de cambiaments leugièrs.
 
'''1. D'un biais general lo plural s'obten en apondre "s" a la forma del singular.'''
Linha 12 :
|}
 
* L'excepcion son los plurals dits "sensibles" presents unicament en [[lengadocian]] e encara pas obligatòris: Los mots acabats per "ç, s, is, ch, g, sc, st" fan sonlor plural en "es".
 
{|class="wikitable"
Linha 37 :
{|class="wikitable"
|-
|un → '''unes''' o unis (en luòc d''''uns''')
|aquel → '''aqueles''' o aquelis (en luòc d''''aquels''')
|el → '''eles''' o elis (en luòc d'''''els''')
|tot → '''totes''' o totis (en luòc de '''''tots''')
|}
 
(Cèrts parlars fan en -i aquels plurals masculins en -es)
I a una tendéncia populara fòrta a far los adjectius alongats al plural, en [[Carcin]], [[Roergue]] e mantuna partida del [[Lengadòc]]. La novèla flexion ''-es'', non solament se substituís, mas encara s'ajosta sovent a l'anciana e regulara flexion en ''-s'', dins lo pronom ''el'' (>''elses''), dins maites adjectius determinatius (''aquelses'', ''qualses'', ''quantses'', ''tantses'', ''totses'', ''unses'' o ''usses'' ; al femenin, ''totsas'', ''ussas''), e dins dos o tres substantius (''elsses'' <uèlh, ''pelses'' <pel, ''reises'' <rei, ''fialsses'' <fial, fial) o adjectius (''los teusses'' <lo teu). Aquestas flexions tòcan tanben las particulas, regularament invariablas, ''mai'' e ''ges'', e lo nom compausat ''totplen'', que n'a lo ròtle (''Per de c(o)òps n'a pas gisses'' ([[Vilafranca de Roergue]]); ''totplesses d'autres legats (id.)''; ''li fau maisses de pelses grises'' ([[Besièrs]]).
 
I a una tendéncia populara fòrta a farfaire los adjectius alongats al plural, en [[Carcin]], [[Roergue]] e mantuna partida del [[Lengadòc]]. La novèla flexion ''-es'', non solament se substituís, mas encara s'ajosta sovent a l'anciana e regulara flexion en ''-s'', dins lo pronom ''el'' (>''elses''), dins maites adjectius determinatius (''aquelses'', ''qualses'', ''quantses'', ''tantses'', ''totses'', ''unses'' o ''usses'' ; al femenin, ''totsas'', ''ussasunsas''), e dins dos o tres substantius (''elssesuèlhses'' <uèlh, ''pelses'' <pel, ''reises'' <rei, ''fialsses'' <fial, fialfinal, ''sòusses'' <sòu) o adjectius (''prosses'' <pro, ''los teusses'' <lo teu). Aquestas flexions tòcan tanben las particulas, regularament invariablas, ''mai'' e ''ges'', e lo nom compausat ''totplen'', que n'a lo ròtle (''Per de c(o)òps n'a pas gisses'' ([[Vilafranca de Roergue]]); ''totplessestotplenses d'autres legats (id.)''; ''li fau maisses de pelses grises'' ([[Besièrs]]).
 
* Los mots en "tz" fan son plural en "ses".