Veire tanben : titan
Los Titans encadenats dins lo Tartar
La luna Titan vista per la sonda espaciala de Cassini

Occitan

Etimologia

(Mitologia) De l'anglés Titan, eissit del grèc ancian Τιτάν, Titán
(Astronomia) (1847) En referéncia als Titans, fraires de Cronos, lo Saturn dels Grècs.

Prononciacion

/ti'ta/

Sillabas

Ti | tan (2)

 Nom pròpri

Declinason
Singular Plural
Titan Titans
[ti'ta]

Titan

  1. (Divinitat) Tipe de divinitat primordiala giganta que precediguèt los dieus de l’Olimp.
  2. (Astronomia) Satellit natural de la planèta Saturna, mai important e primièr descobèrt.

Derivats

Traduccions

Vejatz tanben

Divinitat

Luna

Alemand

Etimologia

De l'latin Titan, eissit del grèc ancian Τιτάν, Titán

Prononciacion

/tiˈtaːn/

Sillabas

Ti | tan (2)

 Nom pròpri

Titan

  1. (Divinitat) Tipe de divinitat primordiala giganta que precediguèt los dieus de l’Olimp.
  2. (Astronomia) Satellit natural de la planèta Saturna, mai important e primièr descobèrt.
  3. (Quimia) Titani, metal e element quimic Ti.

Anglés

Etimologia

De l'latin Titan, eissit del grèc ancian Τιτάν, Titán

Prononciacion

/ˈtaɪtən/

Sillabas

Ti | tan (2)

 Nom pròpri

Titan

  1. (Divinitat) Tipe de divinitat primordiala giganta que precediguèt los dieus de l’Olimp.
  2. (Astronomia) Satellit natural de la planèta Saturna, mai important e primièr descobèrt.

Latin

Etimologia

De Titan, eissit del grèc ancian Τιτάν, Titán}

Sillabas

Ti | tan (2)

 Nom pròpri

Titan

  1. (Divinitat) Tipe de divinitat primordiala giganta que precediguèt los dieus de l’Olimp.
  2. (Astronomia) Satellit natural de la planèta Saturna, mai important e primièr descobèrt.