Occitan

Etimologia

Del latin clarus.

Prononciacion

/ˈklaɾo̞/, /ˈklaʀə/

França (Bearn) : escotar « clara »

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
clara claras
[ˈklaɾo̞] [ˈklaɾo̞s]
Declinason
Dialècte : provençau
Singular Plural
clara claras
[ˈklaɾə]

clara femenin

  1. Lo blanc de l'uòu.

Sinonims

 Forma d'adjectiu

clara

  1. Femenin singular de clar.

Catalan

Etimologia

Del latin clarus.

Prononciacion

oriental /ˈkɫaɾə/, occidental /ˈkɫaɾa/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
clara clares

clara femenin

  1. Lo blanc de l'uòu.
  2. Cervesa amb limonada.

 Forma d'adjectiu

clara

  1. Femenin singular de clar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin clarus.

Prononciacion

/ˈklaɾa/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
clara claras

clara femenin

  1. Lo blanc de l'uòu.
  2. Cervesa amb limonada.
  3. Manca de pel al suc del crani
  4. Teissur clar
  5. clarièra
  6. (al plural) Moment que punta la luz del jorn.

 Forma d'adjectiu

clara

  1. Femenin singular de claro.

 Forma de vèrb

verb

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de clarar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de clarar.

Portugués

Etimologia

Del latin clarus.

Prononciacion

Portugal /ˈklaɾɐ/; Brasil /ˈklaɾɐ/, /ˈklaɾə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
clara claras

clara femenin

  1. Lo blanc de l'uòu.
  2. Lo blanc de l'uèi.

 Forma d'adjectiu

clara

  1. Femenin singular de claro.