Occitan

Etimologia

  • (Nom comun) Del latin vĭtrum.
  • (Vèrbe) Del latin vĭdēre.

Prononciacion

/ˈbejɾe/

França (Bearn) : escotar « veire »

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
veire veires
[ˈbejɾe] [ˈbejɾes]

veire masculin

  1. Matèria solida e transparenta que resulta de la fusion de sabla siliciosa amb de carbonat de sòdi o potassi.
  2. Recipient per beure.

Sinonims

Derivats

Traduccions

 Vèrb

veire

  1. Percebre d'imatges, generalament amb los uèlhs, gràcias a la lutz.
    Veire qualqu'un o quicòm.
    Veire de sos uèlhs.

Variantas dialectalas

Mots aparentats

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Font : vèrb’Òc, Lo Congrès.
Infinitiu veire
véser
Gerondiu en vesent
Participi passat
singular plural
masculin vist vistes
femenin vista vistas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present vesi veses vei vesèm vesètz veson
Imperfach vesiái vesiás vesiá vesiam vesiatz vesián
Preterit vegèri vegères vegèt vegèrem vegèretz vegèron
Futur veirai veiràs veirà veirem veiretz veiràn
Condicional veiriái veiriás veiriá veiriam veiriatz veirián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present veja vejas veja vejam vejatz vejan
Imperfach vegèsse vegèsses vegèsse vegèssem vegèssetz vegèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu veja ! vejam ! vejatz !
Negatiu vejas pas ! vejam pas ! vejatz pas !