abjure
Anglés
Etimologia
Atestat tre la debuta del sègle XV, probablament manlevat al francés abjurer, o al latin abjurare.
Prononciacion
[əb'ʤʊə] (UK)
Sillabas
ab | jure (2)
Vèrb
Temps | Forma |
---|---|
Infinitiu | to abjure |
Present, 3ena pers. del sg | abjures |
Preterit | abjured |
Participi passat | abjured |
Participi present | abjuring |
to abjure