Anglés

Etimologia

Atestat tre la debuta del sègle XV, probablament manlevat al francés abjurer, o al latin abjurare.

Prononciacion

[əb'ʤʊə] (UK)

Sillabas

ab | jure (2)

 Vèrb

Temps Forma
Infinitiu to abjure
Present, 3ena pers. del sg abjures
Preterit abjured
Participi passat abjured
Participi present abjuring

to abjure

Traduccions

Derivats