adés
Veire tanben : ades, adès |
Catalan
Etimologia
- (Sègle XII) D'origina incertana, benlèu del latin ad ipsum. Veire l'occitan adès, lo francés ancian ades, l'italian adesso o lo romaní adés.
Prononciacion
[aˈðes] (occidental), [əˈðes] (oriental)
Espanha (Barcelona) : escotar « adés »
Sillabas
A | dés (2)
Advèrbi
adés
Traduccions
Referéncias
modificar- Loís Alibèrt, Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens, Institut d'Estudis Occitans, 1997 (ISBN 2-85910-069-5)
- Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
- Nicola Zingarelli, Vocabolario della lingua italiana, 12en ed., Bolonha, Zanichelli, 2012