Esperanto

Etimologia

Creat a partir del latin amāre amb lo sufix verbal -i.

Prononciacion

França (Tolosa) : escotar « ami »

Sillabas

a|mi (2)

 Vèrb

ami

  1. Aimar.

Conjugason

Conjugason de ami
infinitiu ami
imperatiu amu
condicionau amus
  present passat futur
singular plural singular plural singular plural
temps amas amis amos
participi actiu amanta amantaj aminta amintaj amonta amontaj
acc. amantan amantajn amintan amintajn amontan amontajn
participi passiu amata amataj amita amitaj amota amotaj
acc. amatan amatajn amitan amitajn amotan amotajn
participi actiu nominau amanto amantoj aminto amintoj amonto amontoj
acc. amanton amantojn aminton amintojn amonton amontojn
participi passiu nominau amato amatoj amito amitoj amoto amotoj
acc. amaton amatojn amiton amitojn amoton amotojn
participi actiu adverbiau amante aminte amonte
participi passiu adverbiau amate amite amote

Francés

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
Masculin ami amis
[ami]
Femenin amie amies
[ami]

Etimologia

Del latin amīcus.

Prononciacion

França (Lion) : escotar « ami » escotar « ami » França (Canet) : escotar « ami » França (Lion) : escotar « ami » França (Vòges) : escotar « ami » Canadà (Quebèc) : escotar « ami » França (Cornimont) : escotar « ami »

Sillabas

a|mi (2)

Definicions

ami masculin

  1. Amic.

Derivats

Antonims

Italian

Prononciacion

/ˈami/

 Forma de nom comun

ami masculin

  1. Plural de amo.

 Forma de vèrb

ami

  1. Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de amare.
  2. Segonda persona del singular al present de l'indicatiu de amare.
  3. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de amare.
  4. Tresena persona del singular au present de l'imperatiu de amare.