bicador

Un bicador

Occitan

Etimologia

veire bicar

Prononciacion

/bikaˈðu/, /bikaˈðu/

Nom comun

bicador (lengadocian), masculin

Declinason
Singular	Plural
bicador	bicadors
[bikaˈðu]	[bikaˈðus]

1. (Agricultura, òrt) Aissada petita de lama prima e estrecha utilizada per derrabar las malas èrbas que butan per un camp, un òrt, etc.

Variantas dialectalas

• bica
• bicat
• bicòt

Parents

• bicaire
• bicadèl

Sinonims

• arrascle (gascon)
• aissadon (provençau)
• aissadonet (lengadocian)
• sarc (gascon)
• sarclet (lengadocian)
• sarclador (lengadocian) / sauclador (lengadocian, gascon)

Traduccions

alemand: kleine Hacke (de), Jäthacke (de), Distelhacke (de) anglés: weeding hoe (en) basc: catalan: aixadell (ca), eixartell (ca), aixadó (ca), xapeta (ca)

espanhòl: escardillo (es), escarda (es), sacho (es) francés: sarcloir (fr) italian: sarchio (it), sarchiello (it) portugués: sacho (pt)