borratge

Borratge: Borrago officinalis

Occitan

Etimologia

(nom 1) De latin medieval borragĭne.

(nom 2) De borrar.

Prononciacion

lengadocian /bu'rat͡ʃe/, /bu'rat͡ʃe/

gascon /bu'rad͡ʒe/, /bu'rad͡ʒe/

provençau /bu'ʀad͡ʒe/, /bu'ʀad͡ʒe/

escotar « borratge »

Lengadocian : escotar « borratge »

Sillabas

bor | rat | ge (3)

Nom comun 1

borratge masculin

1. (Botanica) Planta de l'espècia Borrago officinalis

Variantas dialectalas

• borratja

Traduccions

alemand: Borretsch (de) anglés: borage (en) catalan: borratja (ca) espanhòl: borraja (es) francés: bourrache (fr) galician: borraxe (gl)

italian: borragine (it) neerlandés: bernagie (nl) polonés: ogórecznik (pl) portugués: borragem (pt)

Nom comun 2

borratge masculin

1. Accion o resultat de borrar

Traduccions

alemand: Füllen (de), Stampfen (de) anglés: jam (en), stuffing (en) basc: catalan: farciment (ca), ataconament (ca), atacament (ca), pitjament (ca)

espanhòl: atasco (es), relleno (es) francés: bourrage (fr) italian: inceppamento (it), riempimento (it) portugués: enchimento (pt)