Occitan

Etimologia

Del neerlandés mejan bricke, de neerlandés mejan brecken « brisar »

Prononciacion

/ˈbɾiko̞/

Sillabas

bri|ca|oc

 Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
brica bricas
[ˈbɾiko̞] [ˈbɾiko̞s]

brica femenin

  1. (Construccion) Mena de pèira artificiala realizada amb de tèrra argilosa pastada, motlada, secada, cuècha, e utilizada coma material de construccion.

Sinonims

Traduccions

 Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
brica bricas
[ˈbɾiko̞] [ˈbɾiko̞s]

brica femenin

  1. pichon tròç ; pichona quantitat

Sinonims

 Adjectiu

brica invariable

  1. Color roge brunèl.

 Advèrbi

brica invariable

  1. Pas res

 Forma de vèrb

brica

  1. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de bricar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bricar