campatge
Occitan
Etimologia
- De campar
Prononciacion
/kamˈpad͡ʒe/ , provençau /kãⁿˈpad͡ʒe/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
campatge | campatges |
[kamˈpad͡ʒe] | [kamˈpad͡ʒes] |
campatge masculin
- (Torisme) Activitat que consistís a viure dins una tenda, una caravana, una autocaravana o un autre equipament destinat a la vida en plen aire.
- (per ellipsi) (Torisme) Lo terren de campatge.