Occitan

Etimologia

Del latin canonĭcus.

Prononciacion

/kaˈnund͡ʒe/, /kaˈnunʒe/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
canonge canonges
[kaˈnund͡ʒe] [kaˈnund͡ʒes]

canonge masculin

  1. Eclesiastic membre d'un capítol, catedrala o collegiada .

Traduccions