canonge
Occitan
Etimologia
Del latin canonĭcus.
Prononciacion
/kaˈnund͡ʒe/ , /kaˈnunʒe/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
canonge | canonges |
[kaˈnund͡ʒe] | [kaˈnund͡ʒes] |
canonge masculin
- Eclesiastic membre d'un capítol, catedrala o collegiada .