cavalariá
Occitan
Etimologia
De l’italian cavalleria.
Prononciacion
/ka.βa.le.ɾi'a/
ca | va | le | ri | á (5)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| cavalariá | cavalariás |
| [ka.βa.le.ɾi'a] | [ka.βa.le.ɾi'as] |
cavaleriá
- (istòria) (Militari) Nom collectiu que designava las diferentas espècias de tropas servissent a caval.
- (Per extension) (Actual) Las tropas de blindadas.
- (Istòria) Institucion militara e religiosa de l'Edat Mejana qu'imposava a sos membres la valentiá, la leialtat, la proteccion dels fèbles e la cortesiá per las dònas.
- (Istòria) Òrdre militar e religiós ont se fasiá profession de portar un abit particular, de prene las armas contra los infidèls, etc.
- L’òrdre del Temple e l’òrdre Teutonic èran d'òrdres de cavalariá.