centaurèa

Occitan

Etimologia

Del latin centaurea « planta del Centaur ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /sentawˈɾɛo̞/, /sentawˈɾɛo̞/

procvençau /sẽⁿtawˈʀɛə/, /sẽⁿtawˈʀɛə/

Sillabas

cen|tau|rèa

Nom comun

centaurèa femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
centaurèa	centaurèas
[sentawˈɾɛo̞]	[sentawˈɾɛo̞s]

Una centaurèa: Centaurea jacea

Una centaurèa: Centaurea aspera

Una centaurèa: Centaurium erythraea

1. (botanica) Genre de plantas erbacèas pròcha dels cardons o caucidas, mas amb de fuèlhas que son pas espinosas e amb de flors en capituls tubulars, e aquelas de la periferias (sovent esterilas) se dubrissent largament en cinc lòbes coma pel blavet.

Sinonims

vernacular

• Centaurea jacea cap d'ase, caboçuda
• Erythraea centaurium èrba de las fèbres,
• Centaurea solstitialis auriòla
• Centaurea aspera centaurèia aspra, auriòla roja
• Centaurea cyanus blavet

Traduccions

Convencions internacionalas: Centaurea (conv) alemand: Flockenblumen (de) anglés: centaury (en), centory (en), starthistle (en), knapweed (en) catalan: centàurea (ca)

espanhòl: centaura (es), centaurea (es) francés: centaurée (fr) italian: portugués: centáurea (pt)