centuple
Occitan
Etimologia
- Del latin centum.
Prononciacion
/senˈtyple/ , provençau /sẽⁿˈtyple/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | centuple | centuples |
[senˈtyple] | [senˈtyples] | |
Femenin | centupla | centuplas |
[senˈtyplo̞] | [senˈtyplo̞s] |
centuple
Derivats
Traduccions
|
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
centuple | centuples |
[senˈtyple] | [senˈtyples] |
centuple masculin
- La quantitat cent còps mai granda.
Forma de vèrb
centuple
Francés
Etimologia
- Del latin centum.
Prononciacion
/sɑ̃typl/
Adjectiu
centuple masculin o femenin, (Plural: centuples)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
centuple | centuples |
[sɑ̃typl] |
centuple masculin
Forma de vèrb
centuple
- Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de centupler.
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de centupler.
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de centupler.
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de centupler.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de centupler.