cheville

Francés

Etimologia

Del latin vulgar *cāvīcŭla, en latin classic clavicula.

Prononciacion

/ʃǝˈvij/, /ʃǝˈvij/

França (París) : escotar « cheville » França (París) : escotar « cheville » França (París) : escotar « cheville » França (París) : escotar « cheville » escotar « cheville » França (París) : escotar « cheville »

França (Vòges) : escotar « cheville » França (Vòges) : escotar « cheville » França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « cheville » França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « cheville » França (Vendèa) : escotar « cheville »

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
cheville	chevilles
[ʃǝˈvij]

cheville femenin

Traduccions

1. Cavilha.

Forma de vèrb

cheville

1. Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de cheviller.
2. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de cheviller.
3. Primièra persona del singular al present del subjontiu de cheviller.
4. Tresena persona del singular al present del subjontiu de cheviller.
5. Segonda persona del singular al present de l'imperatiu de cheviller.