Un cicne.

Occitan

Etimologia

Del latin cycnus manlevat al grèc ancian κύκνος (kýknos).

Prononciacion

/ˈsinne/

França (Bearn) : escotar « cicne »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
cicne cicnes
[ˈsinne] [ˈsinnes]

cicne masculin

  1. Ornit. Genre d'aucèls aqüatics de l'òrdre dels anserifòrmes, de la familha dels anatids (Cygnus sp.).

Traduccions