clandestina
Occitan
Etimologia
- Del latin clandestinus.
Prononciacion
/klanðesˈtino̞/ , provençau /klãⁿdesˈtino̞/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
clandestina | clandestinas |
[klanðesˈtino̞] | [klanðesˈtino̞s] |
clandestina femenin, (equivalent masculin: clandestin)
- Persona qu'agís de biais clandestin.
- (particular) Persona presenta dins un territòri sens títol de sejorn valid.
Forma d'adjectiu
clandestina
- Femenin singular de clandestin.
Catalan
Prononciacion
oriental /kləndəsˈtinə/ , occidental /klandesˈtina/
Forma d'adjectiu
clandestina
- Femenin singular de clandestí.
Espanhòl
Prononciacion
oriental /klandesˈtina/
Forma d'adjectiu
clandestina
- Femenin singular de clandestino.
Italian
Etimologia
- Del latin clandestinus.
Prononciacion
/klande'stina/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
clandestina | clandestine |
[klande'stina] | [klande'stine] |
clandestina femenin, (equivalent masculin: clandestino)
Forma d'adjectiu
clandestina
- Femenin singular de clandestino.
Portugués
Etimologia
- Del latin clandestinus.
Prononciacion
Portugal /klɐ̃dɨʃˈtinɐ/ ; Brasil /klɐ̃deʃˈtʃĩnɐ/ , /klə̃desˈtʃinə/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
clandestina | clandestinas |
clandestina femenin, (equivalent masculin: clandestino)
Forma d'adjectiu
clandestina
- Femenin singular de clandestino.