clausa

Occitan

Etimologia

(nom 1) Del bas latin clausa, del latin classic clausula.

(nom 2) De claure.

Prononciacion

/ˈklawzo̞/, /ˈklawzo̞/

/ˈkjawzo̞/, /ˈkjawzo̞/ (naut lemosin)

França (Bearn) : escotar « clausa »

Nom comun 1

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
clausa	clausas
[klawzo̞]	[klawzo̞s]

clausa (lengadocian), (provençau); femenin

1. Disposicion particulara fasent partit d’un tractat, d’un contracte, d’un arrèst, d’una lei de quin que siá acte public o particular, etc.

Variantas dialectalas

• clòsa (gascon)

Sinonims

• clausula
• condicion

Traduccions

alemand: Klausel (de) anglés: clause (en) basc: catalan: clàusula (ca)

espanhòl: cláusula (es) francés: clause (fr) italian: clausola (it) portugués: cláusula (pt)

Nom comun 2

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
clausa	clausas
[klawzo̞]	[klawzo̞s]

clausa femenin

1. airal clausurat

Forma de vèrb

clausa

1. Participi passat femenin singular de claure.

Variantas dialectalas

• clauguda