Occitan

Etimologia

Del latin *conjugare.

Prononciacion

/kund͡ʒyˈɣa/

 Vèrb

conjugar

  1. Utilizar las formas d'un vèrb en foncion de las personas, del temps, del mòde.

Mots aparentats

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu conjugar
Gerondiu conjugant
Participi passat
singular plural
masculin conjugat conjugats
femenin conjugada conjugadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present conjugui
conjugue[N 1]
conjugas conjuga conjugam conjugatz conjugan
Imperfach conjugavi conjugavas conjugava conjugàvem conjugàvetz conjugavan
Preterit conjuguèri conjuguères conjuguèt conjuguèrem conjuguèretz conjuguèron
Futur conjugarai conjugaràs conjugarà conjugarem conjugaretz conjugaràn
Condicional conjugariái conjugariás conjugariá conjugariam conjugariatz conjugarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present conjugue conjugues conjugue conjuguem conjuguetz conjuguen
Imperfach conjuguèssi conjuguèsses conjuguès
conjuguèsse
conjuguèssem conjuguèssetz conjuguèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu conjuga ! conjuguem ! conjugatz !
Negatiu conjugues pas ! conjuguem pas ! conjuguetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)