conservatòri
Occitan
Etimologia
- (adjectiu) Del latin conservatorius
- (nom) Del latin conservatorium
Prononciacion
/konseɾβaˈtɔɾi/ , provençau /kõⁿseʀvaˈtɔʀi/ França (Bearn) : escotar « conservatòri »
Sillabas
con|ser|va|tò|ri
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | conservatòri | conservatòris |
[konseɾβaˈtɔɾi] | [konseɾβaˈtɔɾis] | |
Femenin | conservatòria | conservatòrias |
[konseɾβaˈtɔɾio̞] | [konseɾβaˈtɔɾio̞s] |
conservatòri
- (drech) Que l'objectiu es de conservar.
- Una oposicion, un sagelat son d'actes conservatòris, de mesuras conservatòrias.
Parents
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
conservatòri | conservatòris |
[konseɾβaˈtɔɾi] | [konseɾβaˈtɔɾis] |
conservatòri masculin
- Lòc destinat a conservar quicòm.
- Esabliment public qu'assegura lo manten de las tradicions, de las arts, dels sabers, dels sabers far e pomòu lor ensenhament.
- (França) Escòla de musica.