coq
Francés
Etimologia
Del latin latin tardiu coccus, atestat tre lo sègle VI dins lo tèxt de la Lei salica, probablament d'origina onomatopeïca.
Prononciacion
/kɔk/
França (Lion) : escotar « coq »
França (París) : escotar « coq » França (París) : escotar « coq » França (París) : escotar « coq » França (París) : escotar « coq » escotar « coq » França (París) : escotar « coq » França (Tolosa) : escotar « coq » França (Vòges) : escotar « coq » França (Vòges) : escotar « coq » Soïssa (Canton de Valés) : escotar « coq » Soïssa (Canton de Valés) : escotar « coq » França (Lion) : escotar « coq » França (Rems) : escotar « coq » França (Lion) : escotar « coq » França (Tors) : escotar « coq »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
coq | coqs |
[kɔk] |
coq masculin
- Gal.