coteu

Coteu de Laguiòla

Occitan

Etimologia

Del latin cultellus, forma diminutiva de culter.

Prononciacion

/kuˈtø/, /kuˈtø/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
coteu	coteus
[kuˈtø]	[kuˈtø]

(lemosin) coteu masculin

1. Aisina formada d'una fuelha de metal amolada d'un costat, fixada a un mangle e que serve per talhar.

Variantas dialectalas

• cotèl (lengadocian)
• cotèth (gascon)
• cotèu (provençal)

Traduccions

aragonés: cuitiello (an) masculin alemand: Messer (de) neutre, Dolch (de) masculin anglés: knife (en) basc: aizto (eu), haiztoa (eu) catalan: ganivet (ca) masculin, coltell (ca) masculin corean: 칼 (ko) chèc: nůž (cs) danés: kniv (da) eslovac: nôž (sk) eslovèn: nož (sl) esperanto: tranĉilo (eo) espanhòl: cuchillo (es) masculin estonian: nuga (et) francés: couteau (fr) masculin francoprovençau/arpitan: cutél (frp)

ido: kultelo (io) islandés: hnífur (is) istriòt: curtiel (ist) masculin, curtel (ist) masculin, cortel (ist) masculin italian: coltello (it) japonés: 小刀 (ja), ナイフ (ja) lituanian: peilis (lt) neerlandés: broodmes (nl) norvegian: kniv (no) ongrés: kés (hu) polonés: nóż (pl) portugués: faca (pt) rus: нож (ru) suedés: kniv (sv) turc: bıçak (tr) ucraïnian: нiж (uk)