cube
Occitan
Etimologia
- Del latin cubus deribat del grèc ancian κύβος, kýbos (« dat »).
Prononciacion
- /'kybe/
Sillabas
cu | be (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
cube | cubes |
['kybe] | ['kybes] |
cube masculin
- (geometria) exaèdre, poloèdre limitat per sièis carrats.
- (per extension) Objècte de forma parallelepipedic pròche del cube.
- (matematicas) Poténcia tresena representada pel simbòl ³.
- a³ se dich « a al cube ».
- Lo cube de 2 es 8.
Traduccions
Forma de vèrb
cube
Anglés
Etimologia
- Del latin cubus deribat del grèc ancian κύβος, kýbos (« dat »).
Prononciacion
- /kjuːb/
Sillabas
cu | be (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
cube | cubes |
cube masculin
Adjectiu
cube
Vèrb
cube
Francés
Etimologia
- Del latin cubus deribat del grèc ancian κύβος, kýbos (« dat »).
Prononciacion
França (Lion) : escotar « cube »
Prononciacion
- /kyb/
Sillabas
cu | be (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
cube | cubes |
[kyb] |
cube masculin
Forma de vèrb
cube
- Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de cuber.
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de cuber.
- Primièra persona del singular al present del subjontiu de cuber.
- Tresena persona del singular al present del subjontiu de cuber.
- Segonda persona del singular a l'imperatiu present de cuber.