denier
Occitan
Etimologia
- Del latin denarius
Prononciacion
- /deˈnje/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
denier | deniers |
[deˈnje] | [deˈnjes] |
denier (provençau), masculin
- veire denièr
Variantas dialectalas
Locucions derivadas
Parents
Traduccions
|
Anglés
Etimologia
Prononciacion
- nom 1 /dəˈnɪə(ɹ)/ (moneda), /ˈdɛnjə(ɹ)/ (textil)
- nom 2 /dɪˈnaɪə(ɹ)/
- Estats Units d'America (Califòrnia) : escotar « denier »
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
denier | deniers |
denier
Variantas dialectalas
- dinar (moneda)
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
denier | deniers |
denier
- La persona que denega l'existéncia quicòm
Catalan
Etimologia
Prononciacion
- [?]
- Espanha (Barcelona) : escotar « denier »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
denier | deniers |
denier masculin
Francés
Etimologia
- Del latin denarius
Prononciacion
- /dənje/
- França (Somain) : escotar « denier »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
denier | deniers |
[dənje] |
denier masculin
Portugués
Etimologia
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
denier | deniers |
denier masculin