descendent

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

Del latin descendentem.

Prononciacion

[desen'den]

França (Bearn) : escotar « descendent »

Sillabas

de | scen | dent (3)

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin descendent descendents
[desen'den] [desen'dens]
Femenin descendenta descendentas
[desen'dento̞] [desen'dento̞s]

descendent

  1. Que davala (cap al bas).
  2. Que descend (que ven de quicòm).
  3. (informatica) (rets informatics) (telecomunicacions) Se dich de la via de transmission e de las informacions transmesas, d’una estacion espaciala cap a una terrèstra, d’un ordinator central cap a una estacion de donadas, d’un servidor cap a un utilisaire, o encara d’una estacion de basa cap a una estacion mobila.

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
descendent descendents
[desen'den] [desen'dens]

descendent masculin

  1. (familha) (genealogia) Persona de la meteissa familha e d'una generacion posteriora.
  2. (figurat) Çò que tira son origina de çò qu'existissiá de per abans.

 Forma de vèrb

descendent

  1. Participi present de descendre

Variantas dialectalas

Reviradas

Anglés  

Etimologia

Del latin descendentem.

Prononciacion

[dɪsɛnd.ənt]

Sillabas

de | scen | dent (3)

 Adjectiu

descendent (Plural: descendents)

  1. descendent.

Catalan  

Etimologia

Del latin descendentem.

Prononciacion

Oriental: central [dəsənˈden], balear [dəsənˈdent], [dəsənˈden]
Occidental: nord-occidental [desenˈden], valencià [desenˈdent], [desenˈden]

Sillabas

de | scen | dent (3)

 Adjectiu

descendent masculin o femenin (Plural: descendents)

  1. descendent.

 Nom comun

descendent masculin o femenin (Plural: descendents)

  1. descendent.

Francés  

Prononciacion

[dəsənˈden]

Sillabas

de | scen | dent (3)

 Forma de vèrb

descendent

  1. Tresena persona del plural del present de l'indicatiu de descendre.
  2. Tresena persona del plural del present del subjonctiu de descendre.