descendent
Occitan 
Etimologia
Del latin descendentem.
Prononciacion
[desen'den]
França (Bearn) : escotar « descendent »
Sillabas
de | scen | dent (3)
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | descendent | descendents |
[desen'den] | [desen'dens] | |
Femenin | descendenta | descendentas |
[desen'dento̞] | [desen'dento̞s] |
descendent
- Que davala (cap al bas).
- Que descend (que ven de quicòm).
- (informatica) (rets informatics) (telecomunicacions) Se dich de la via de transmission e de las informacions transmesas, d’una estacion espaciala cap a una terrèstra, d’un ordinator central cap a una estacion de donadas, d’un servidor cap a un utilisaire, o encara d’una estacion de basa cap a una estacion mobila.
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
descendent | descendents |
[desen'den] | [desen'dens] |
descendent masculin
- (familha) (genealogia) Persona de la meteissa familha e d'una generacion posteriora.
- (figurat) Çò que tira son origina de çò qu'existissiá de per abans.
Forma de vèrb
descendent
- Participi present de descendre
Variantas dialectalas
- deshindent gar.
Reviradas
AnglésEtimologiaDel latin descendentem. Prononciacion[dɪsɛnd.ənt] Sillabasde | scen | dent (3) Adjectiudescendent (Plural: descendents) CatalanEtimologiaDel latin descendentem. Prononciacion
Sillabasde | scen | dent (3) Adjectiudescendent masculin o femenin (Plural: descendents) Nom comundescendent masculin o femenin (Plural: descendents) FrancésPrononciacion[dəsənˈden] Sillabasde | scen | dent (3) Forma de vèrbdescendent |