dileccion

Occitan

Etimologia

Malèu del latin crestian dilectio, -onis (« amor »).

Prononciacion

/dileˈt͡sju/, /dileˈt͡sju/, provençau /dileˈksjũⁿ/, /dileˈksjũⁿ/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
dileccion	dileccions
[dileˈt͡sju]	[dileˈt͡sjus]

dileccion femenin

1. (teologia) Amor piós.
2. (per extension) Amor pur e espirital.

Derivats

• predileccion

Traduccions

alemand: Abwasser (de) anglés: dilection (en) basc: dilagintz (eu) catalan: dilecció (ca)

espanhòl: dilección (es) francés: dilection (fr) italian: dilezione (it) portugués: dileção (pt)