Occitan

Etimologia

Malèu del latin crestian dilectio, -onis (« amor »).

Prononciacion

/dileˈt͡sju/, provençau /dileˈksjũⁿ/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dileccion dileccions
[dileˈt͡sju] [dileˈt͡sjus]

dileccion femenin

  1. (teologia) Amor piós.
  2. (per extension) Amor pur e espirital.

Derivats

Traduccions