Occitan

Etimologia

De dispensar.

Prononciacion

/disˈpenso̞/, provençau /disˈpẽⁿso̞/

Sillabas

dis|pen|sa

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dispensa dispensas
[disˈpenso̞] [disˈpenso̞s]

dispensa femenin

  1. Exempcion, acte qu'òm dispensa una persona de quicòm.
  2. (per extension) Pèça que constata l’exempcion.
  3. (per analogia) Permission de far una causa contrària a çò qu'es prescrich.

Parents

Sinonims

Traduccions


 Forma de vèrb

dispensa

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dispensar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dispensar

Catalan

Etimologia

De dispensar.

Prononciacion

[?]

Sillabas

dis|pen|sa

 Nom comun

dispensa femenin

Declinason
Singular Plural
dispensa dispenses
  1. dispensa (oc) dins lo domèni legislatiu o religiós

 Forma de vèrb

dispensa

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dispensar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dispensar

Espanhòl

Etimologia

De dispensar.

Prononciacion

[?]

Sillabas

dis|pen|sa

 Nom comun

dispensa femenin

Declinason
Singular Plural
dispensa dispensas
  1. dispensa (oc) dins lo domèni legislatiu o religiós
  2. (al plural) còsts, despensas

 Forma de vèrb

dispensa

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dispensar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dispensar

Francés

Prononciacion

França (Lion) : escotar « dispensa »

Prononciacion

/dispɑ̃sa/

 Forma de vèrb

dispensa

  1. tresena persona del singular del passat simple de l'indicatiu de dispenser

Italian

Prononciacion

/disˈpɛnsa/

 Forma de vèrb

dispensa

  1. tresena persona del singular del prassa de dispensare
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dispensare

Portugués

Etimologia

De dispensar.

Prononciacion

Portugal /diʃˈpẽsɐ/; Brasil /dʒiʃˈpẽsɐ/, /dʒisˈpẽjsə/

Sillabas

dis|pen|sa

 Nom comun

dispensa femenin

Declinason
Singular Plural
dispensa dispensas
  1. dispensa (oc)
  2. (Brasil) còst, despensa

 Forma de vèrb

dispensa

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de dispensar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de dispensar