egemonia
Occitan
Etimologia
- Del grèc ancian ἡγεμονία « comandament ».
Prononciacion
- lengadocian /ed͡ʒemuˈnio̞/ , escotar « egemonia »
- gascon /eʒemuˈniə/ , escotar « egemonia »
- provençau /ed͡ʒemuˈniə/
Sillabas
e|ge|mo|nia
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
egemonia | egemonias |
[ed͡ʒemuˈnio̞] | [ed͡ʒemuˈnio̞s] |
egemonia
- (politica) Dominacion sobeirana d’una poténcia, d’una nacion sus d’autras.
- (figurat, per analogia) Supremacia ; superioritat.
- (Antiquitat) Supremacia d’una ciutat, d'un pòble, dins las federacions o amfictionias.
Derivats
Parents
Traduccions
|
Italian
Etimologia
- Del grèc ancian ἡγεμονία « comandament ».
Prononciacion
- /ed͡ʒemoˈnia/
Sillabas
e|ge|mo|nia
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
egemonia | egemonie |
[ed͡ʒemoˈnia] | [ed͡ʒemoˈnie] |
egemonia