Occitan

Etimologia

De ric amb lo prefix en- e lo sufix verbal -ir.

Prononciacion

/enɾiˈki/

França (Bearn) : escotar « enriquir »

Sillabas

en | ri | quir (3)

 Vèrb

enriquir

  1. Far venir ric o mai ric.

Derivats

Antonims

Variantas dialectalas

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu enriquir
Gerondiu enriquissent
Participi passat
singular plural
masculin enriquit enriquits
femenin enriquida enriquidas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present enriquissi enriquisses enriquís enriquissèm enriquissètz enriquisson
Imperfach enriquissiái enriquissiás enriquissiá enriquissiam enriquissiatz enriquissián
Preterit enriquiguèri enriquiguères enriquiguèt enriquiguèrem enriquiguèretz enriquiguèron
Futur enriquirai enriquiràs enriquirà enriquirem enriquiretz enriquiràn
Condicional enriquiriái enriquiriás enriquiriá enriquiriam enriquiriatz enriquirián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present enriquisca enriquiscas enriquisca enriquiscam enriquiscatz enriquiscan
Imperfach enriquiguèsse enriquiguèsses enriquiguèsse enriquiguèssem enriquiguèssetz enriquiguèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu enriquís ! enriquiscam ! enriquissetz !
Negatiu enriquiscas pas ! enriquiscam pas ! enriquiscatz pas !

Occitan ancian

Etimologia

De ric amb lo prefix en-.

 Vèrb

enriquir

  1. Enriquir.
    Vas on qu'ieu m'an, lo cor e l'esperitz
    S'es el vostre senhoriu autreyatz;
    E s'a vos platz no m gitetz a non cura,
    Qu'ab sol aitan me podetz enriquir; (Arnaud de Maruèlh)