equacion
Occitan
Etimologia
- Del latin classic aequatio, egalizacion
Prononciacion
/ekwaˈsju/ , Provençau /ekwaˈsjũⁿ/ França (Bearn) : escotar « equacion »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
equacion | equacions |
[ekwaˈsju] | [ekwaˈsjus] |
equacion
- (matematicas) Egalitat entre dos membres contenent una o mai variablas.
- (algèbra) Egalitat veraia solament per unas valors de la (o de las) inconeguda(s).
- (geometia analitica) Expression algebrica de la condicion d’apertenéncia d’un punt a un objècte geometric.
- (sociologia) Rapòrt de concordança entre de grops socials.
- (Quimia) Escritura simbolica d’una reaccion quimica.
- (astronomia) Quantitat variabla, mas determinabla pel calcul, que cal apondre o levar dels movements mejans per obtenir los movements verais.
- L’equacion dels tempses es lo nombre variable de minutas e de segondas que cal apondre cada jorn a l’epòca del miègjorn mejan per aver lo miègjorn verai.
- (figurat, per analogia) Equivaléncia, calcul o causida entre diferents elements.