ermita
Occitan
Etimologia
via lo latin eremita, del grèc ancian ἐρημίτης, erêmítês, derivat de ἔρημος, erêmos (« èrm, desèrt »).
Prononciacion
/eɾ'mitɔ/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ermita | ermitas |
[eɾmita] | [eɾmitas] |
ermita masculin o femenin
- (Religion) Persona vivent retirada endacòm desèrt per i realizar d'exercicis de pietat.
- (Figurat) Persona que mèna une vida retirada e lunh dels sieus.