erudit
Occitan
Etimologia
- latin eruditus « instruit, educat, sabent, abil, erudit », participi passa de erudire (« ensenhar, instruire, educar »).
Prononciacion
/eɾyˈðit/ França (Bearn) : escotar « erudit »
Sillabas
e|ru|dit
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | erudit | erudits |
[eɾyˈðit] | [eɾyˈðits] | |
Femenin | erudita | eruditas |
[eɾyˈðito̞] | [eɾyˈðito̞s] |
erudit
Sinonims
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
erudit | erudits |
[eɾyˈðit] | [eɾyˈðits] |
erudit masculin (Femenizacion: erudita)
- Òme que ten d’erudicion.
Catalan
Etimologia
- latin eruditus « instruit, educat, sabent, abil, erudit », participi passa de erudire (« ensenhar, instruire, educar »).
Prononciacion
oriental /əɾuˈðit/ , occidental /eɾuˈðit/
Sillabas
e|ru|dit
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | erudit | erudits |
Femenin | erudita | erudites |
erudit
- Que ten d’erudicion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
erudit | erudits |
erudit masculin (Femenizacion: erudita)
- Òme que ten d’erudicion.