Occitan

Etimologia

Del francés ancian esperon , d'un francic *sporo.

Prononciacion

[espe'ru]

França (Bearn) : escotar « esperon »

Sillabas

es | pe | ron (3)

 Nom comun

esperon masculin

  1. Equit. Peça de metal de doas brancas, que s’adapta al talon del cavalièr e que l’extremitat ponchuda o portant una moleta servís per fissar los costats del caval per fin de l'estimular.
  2. Geo. Part d’un contrafòrt, d’una cadena de puèges o de montanhas que s'acaba en poncha.
  3. Bot. Prolongacion tubulara e tancada de la basa del calici o de la coròla.

Traduccions