Occitan

Etimologia

De espiral

Prononciacion

/espiˈɾalo̞/, provençau /espiˈʀalo̞/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
espirala espiralas
[espiˈɾalo̞] [espiˈɾalo̞s]
 
Una espirala. (1)

espirala femenin

  1. (geometria) Corba plana que s’alunha sempre mai del punt a l'entorn de que fa una infinitat de revolucions.
  2. (analogia) Objècte qu'a una forma gaireben en espirala; seguida de circomvencions.
  3. (figurat) Desvolopament incontrarotlat d’un fenomèn.
    • Se ronçar dins una espirala de crime e de violéncia.

Derivats

Parents

Traduccions


 Forma d'adjectiu

espirala

  1. femenin singular de espiral / espirau