Occitan

Etimologia

De espital, amb lo sufix -izar.

Prononciacion

/espitaliˈza/

França (Bearn) : escotar « espitalizar »

Sillabas

es | pi | ta | li | zar (5)

 Vèrb

espitalizar

  1. Accion de far intrar o d'enviar una persona a l'espital per un tractament.

Parents

Variantas dialectalas

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu espitalizar
Gerondiu espitalizant
Participi passat
singular plural
masculin espitalizat espitalizats
femenin espitalizada espitalizadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present espitalizi
espitalize[N 1]
espitalizas espitaliza espitalizam espitalizatz espitalizan
Imperfach espitalizavi espitalizavas espitalizava espitalizàvem espitalizàvetz espitalizavan
Preterit espitalizèri espitalizères espitalizèt espitalizèrem espitalizèretz espitalizèron
Futur espitalizarai espitalizaràs espitalizarà espitalizarem espitalizaretz espitalizaràn
Condicional espitalizariái espitalizariás espitalizariá espitalizariam espitalizariatz espitalizarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present espitalize espitalizes espitalize espitalizem espitalizetz espitalizen
Imperfach espitalizèssi espitalizèsses espitalizès
espitalizèsse
espitalizèssem espitalizèssetz espitalizèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu espitaliza ! espitalizem ! espitalizatz !
Negatiu espitalizes pas ! espitalizem pas ! espitalizetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)