Occitan

Etimologia

De estonar, que ven del latin popular extonare del classic adtonare, attonare (« tocar pel tròn » o « tocar d'estupor »).

Prononciacion

/estuˈnant/, provençau /estuˈnãⁿ/

Sillabas

es|tu|nant

 Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin estonant estonants
[estuˈnant] [estuˈnants]
Femenin estonanta estonantas
[estuˈnanto̞] [estuˈnanto̞s]

estonant

  1. Qu'estona, que suspren.
  2. Qualifica qualqu’un qu'es extraordinari, en ben o en mal.

Parents

Sinonims

Traduccions


 Forma de vèrb

estonant

  1. Participi present de estonar.