estupefiant

Occitan

Etimologia

De estupefiar.

Prononciacion

lengadocian, gascon /estypeˈfjan/, /estypeˈfjan/

peovençau /estypeˈfjãⁿ/, /estypeˈfjãⁿ/

Sillabas

es|tu|pe|fiant

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
estupefiant	estupefiants
[estypeˈfjan]	[estypeˈfjans]

estupefiant masculin

1. Grop de substàncias coneguda per enebir lo centre nerviós e per induire una sedacion de la dolor, com1 los opiacèus.
2. (Per analogia) Substància susceptibla d’induire d'efièchs semblables a aqueles dels opiacèus ; narcotic, euforizant.
3. (justícia) Substància listada dins la convencion de 1961 de l’ONU e de facto illicita, veire illegala segon los païses.

Variantas dialectalas

• estupefasent

Traduccions

alemand: Rauschgift (de) anglés: narcotic (en), drug (en) basc: catalan: estupefaent (ca)

espanhòl: estupefaciente (es) francés: stupéfiant (fr) italian: stupefacente (it) portugués: estupefasent (pt)