Occitan

Etimologia

De estupefiar.

Prononciacion

lengadocian, gascon /estypeˈfjan/
peovençau /estypeˈfjãⁿ/

Sillabas

es|tu|pe|fiant

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
estupefiant estupefiants
[estypeˈfjan] [estypeˈfjans]

estupefiant masculin

  1. Grop de substàncias coneguda per enebir lo centre nerviós e per induire una sedacion de la dolor, com1 los opiacèus.
  2. (Per analogia) Substància susceptibla d’induire d'efièchs semblables a aqueles dels opiacèus ; narcotic, euforizant.
  3. (justícia) Substància listada dins la convencion de 1961 de l’ONU e de facto illicita, veire illegala segon los païses.

Variantas dialectalas

Traduccions