esturjon
Occitan
Etimologia
De l’ancian bas francic *sturjo que dona en bas latin sturio o sturgio
Prononciacion
- lengadocian /estyɾˈd͡ʒu/
- provençau /estyʀˈd͡ʒũⁿ/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
esturion | esturions |
[estyɾˈd͡ʒu] | [estyɾˈd͡ʒus] |
esturjon masculin
- zoo. Espècia de peis cartilaginós longilinha, del morre acabat en poncha, e del còs amb cinc renguetas longitudinalas de gròssas placas ossosas, anadròms (que remonta los rius dempuèi la mar coma lo salmon). Dels uòus òm tira lo caviar.
Variantas
Sinonims
convencion internacionala
Traduccions
Referéncias
- Lo Congrès permanent de la lenga occitana, Multidiccionari occitan en linha [1]