Occitan

Etimologia

Del latin excludere (« exclure »).

Prononciacion

/et͡sclyre/

Sillabas

ex | clu | re (3)

 Vèrb

exclure

  1. Remandar, levar qualqu’un d’una societat, d’un còrs ont èra estat admés.
  2. Rebutar, escarter, admetre pas, qualqu'un o quicòm.

Variantas dialectalas

Derivats

Sinonims

Traduccions

 

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu exclure
Gerondiu exclusent
Participi passat
singular plural
masculin excluch
exclut
excluches
excluts
femenin exclucha
excluta
excluchas
exclutas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present exclusi excluses exclutz exclusèm exclusètz excluson
Imperfach exclusiái exclusiás exclusiá exclusiam exclusiatz exclusián
Preterit excluguèri excluguères excluguèt excluguèrem excluguèretz excluguèron
Futur exclurai excluràs exclurà exclurem excluretz excluràn
Condicional excluriái excluriás excluriá excluriam excluriatz exclurián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present excluga exclugas excluga exclugam exclugatz exclugan
Imperfach excluguèssi excluguèsses excluguèsse excluguèssem excluguèssetz excluguèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu excluga ! exclugam ! exclugatz !
Negatiu exclugas pas ! exclugam pas ! exclugatz pas !
Nòtas