Occitan

Etimologia

Del latin exuberans, exuberantis participi present du exuberare « abondar, desbordar ».

Prononciacion

lengadocian /et͡syβeˈɾant/
gascon /egzyβeˈɾant/
escotar « exuberant »
peovençau /egzybeˈʀãⁿ/

Sillabas

ex|u|be|rant

 Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin exuberant exuberants
[et͡syβeˈɾant] [et͡syβeˈɾants]
Femenin exuberanta exuberantas
[et͡syβeˈɾanto̞] [et͡syβeˈɾanto̞s]

exuberant

  1. Que fa mòstra d'exuberància, al sens pròpri coma al figurat.
    • Una persona exuberanta.
    • La vegetacion exuberanta.

Sinonims

Traduccions


Anglés

Etimologia

Del latin exuberans, exuberantis participi present du exuberare « abondar, desbordar ».

Prononciacion

/ɪɡˈzuːbəɹənt/

Sillabas

ex|u|be|rant

 Adjectiu

exuberant

  1. exuberant (oc)

Catalan

Etimologia

Del latin exuberans, exuberantis participi present du exuberare « abondar, desbordar ».

Prononciacion

/əgzuβəˈɾan/

Sillabas

ex|u|be|rant

 Adjectiu

exuberant

Declinason
Singular Plural
Masculin exuberant exuberants
Femenin exuberanta exuberantes
  1. exuberant (oc)