Occitan

Etimologia

Del latin farsa, participi de farcīre, que coma dins lo farcit en cosina, aquela mescla agradabla, abonís lo prepaus.

Prononciacion

lengadocian /ˈfaɾso̞/
provençau /ˈfaʀsə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
farsa farsas
[ˈfaɾso̞] [ˈfaɾso̞s]

farsa femenin

  1. Representacion teatrala breva, de contingut comic e sovent grotesc.
  2. Craca, badinada

Variantas dialectalas

Sinonims

Derivats

Traduccions

 Forma de vèrb

farsa

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de farsar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de farsar

Catalan

Etimologia

Del latin farsa, participi de farcīre, que coma dins lo farcit en cosina, aquela mescla agradabla, abonís lo prepaus.

Prononciacion

oriental /ˈfarsə/, occidental /ˈfaɾsa/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
farsa farses

farsa femenin

  1. farsa (oc)
  2. Engana

Espanhòl

Etimologia

Del latin farsa, participi de farcīre, que coma dins lo farcit en cosina, aquela mescla agradabla, abonís lo prepaus.

Prononciacion

/ˈfaɾsa/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
farsa farsas
[ˈfaɾsa] [ˈfaɾsas]

farsa femenin

  1. farsa (oc)
  2. Engana

Italian

Etimologia

Del latin farsa, participi de farcīre, que coma dins lo farcit en cosina, aquela mescla agradabla, abonís lo prepaus.

Prononciacion

/ˈfarsa/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
farsa farse
[ˈfarsa] [ˈfarse]

farsa femenin

  1. farsa (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin farsa, participi de farcīre, que coma dins lo farcit en cosina, aquela mescla agradabla, abonís lo prepaus.

Prononciacion

Portugal /ˈfaɾsɐ/
Brasil /ˈfahsɐ/, /ˈfaɾsə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
farsa farsas

farsa femenin

  1. farsa (oc)