foncion
Occitan
Etimologia
Del latin functio (« compliment, realizacion »).
Prononciacion
- /fun'sju/
Sillabas
fon | cion (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
foncion | foncions |
[fun'sju] | [fun'sjus] |
foncion
- Activitat que tend cap un objectiu determinat.
- La foncion del fornièr es de far lo pan.
- (particular) Ensemble de las obligacions e devers ligats a l’exercici d’un pòste administratiu.
- (par extension) La quita carga, lo quita emplec.
- (biologia) (medecina) Ensemble de las proprietats activas d'un organ al sen de l'èsser vivent.
- La foncion glicogenica del fètge.
- Las foncions digestivas.
- (analisi) Sinonime de « aplicacion ».
- (analisi) Relacion entre dos ensembles e que, per tot element de , fa correspondre al mens un element de .
- (programacion) Transformacion d’un objècte en un autre objècte.
- (particular) (programacion) Sosprograma que rebat un resultat.
- (psicologia) Ensemble d'operacions que podon èsser mobilizadas per las activitats psiquicas e que'n son caracteristicas.
- La foncion imaginativa.