fusta
Occitan
Etimologia
Del latin fūstis « baston ».
Prononciacion
/ˈfystɔ/
Lengadocian : escotar « fusta »
Sillabas
fus | ta (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
fusta | fustas |
[ˈfysto] | [ˈfystos] |
fusta femenin
- Substància dura e fibrosa constitutiva del tronc e de las brancas dels arbres.
- Peça alongada que servís per bastir un fustatge.
Variantas dialectalas
- husta (gascon)
Derivats
Traduccions
Catalan
Etimologia
Del latin fūstis « baston ».
Prononciacion
/ˈfustə/ (oriental), /ˈfusta/ (occidental)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
fusta | fustes |
[ˈfustə] | [ˈfustəs] |
fusta femenin